Hem canviat de pàgina, ara és: icveuiasalt.wordpress.com

Clica per anar a la nova pàgina

Suport a la PAH de Girona

La Coalició Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa de Salt (ICV-EUiA) dona suport a la Plataforma d’Afectats per l’Hipoteca de Girona (PAH-Girona) i a la seva decissió de començar a organitzar l’Obra Social de la PAH.

Vivim una situació d’emergència habitacional.

Quan s’estima que són més de 260.000 les famílies que han perdut el seu habitatge per no poder pagar la hipoteca, i 273.575 per impagament de lloguers, del 2008 al juny de 2012.

L’Estat, els bancs i les caixes sols posen a disposició i en condicions de dificil acces, 5.891 habitatges, a tot l’Estat espanyol, el que suposa menys d’un 3 % del parc total d’habitatges buits que els Bancs i Caixes retenen en el seu poder.

És de vergonya, amb aquest patiment i amb l’estafa criminal organitzada en benefici dels més rics, no podem més que mostrar els nostre suport incondicional a la actitud valenta i de sentit comú de la PAH de Girona.

Tots els habitatges en mans del banc dolent SAREB, i les que estan en mans d’entitats financeres finançades pel FROB, han de passar a disposiciò de les persones que ho necesiten.

Aquesta és una manera de fer-ho. L'ocupació.

El passat dilluns varem demanar al Ple de l’Ajuntament de Salt el suport per la creació per part de la Generalitat de Catalunya d’un FONS SOCIAL CATALÀ D’HABITATGES, gestionat per ajuntaments i entitats del sector de l’habitatge. És altre proposta i totes dues és poden complementar.

En tot cas, sembla demostrat que serà la lluita de les persones afectades i amb el suport del poble treballador qui decidira.

La lluita paga !!!

Visca la PAH !!!

Salt, 22 de març de 2013

Un Fons Social Català d'Habitatges

Prec presentat a Ple de l'Ajuntament del dilluns 18 de març de 2013
D’acord amb el que estableix l'article 88 apartat e) del Reglament Orgànic Municipal, demanem a l'Alcalde i a l'Ajuntament de Salt que insti al Govern de la Generalitat de Catalunya a la creació d'un Fons Social Català d'Habitatges destinat a persones que hagin perdut l'habitatge per desnonaments hipotecaris o arrendataris i sense sostre.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

El passat 18 de gener es va signar a Madrid el denominat conveni per la creació dels FONS SOCIAL D’HABITATGES (FSV), signat pel Ministerio de Fomento, la FEMP, la plataforma del tercer sector, les patronals bancàries i 33 entitats de crèdit. Aquest Fons ha d’anar destinat a cobrir les necessitats d’habitatge de les persones que hagin perdut el seu domicili habitual exclusivament, de desnonaments hipotecaris des de l’any 2008.

Segons aquest Conveni, en la negociació i la signatura del qual no ha tingut participació la Generalitat de Catalunya, en la seva primera fase, sols es posen a disposició 5.891 habitatges, a tot l’Estat espanyol, el que suposa menys d’un 3 % del parc total d’habitatges buits que els Bancs i Caixes retenen en el seu poder. No s’ha donat informació de la seva distribució per comunitats autònomes ni per municipis, quan s’estima que són més de 260.000 les famílies que han perdut el seu habitatge per no poder pagar la hipoteca, i 273.575 per impagament de lloguers, del 2008 al juny de 2012.

Segons l'esmentat conveni, per accedir a aquests habitatges els requisits que es demanen són els mateixos que es contemplen en el RDL 27/2012, de 15 de novembre, de medidas urgentes para reforzar la protección a los deudores hipotecarios, que tal com va denunciar en el seu moment la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques (PAH), i també ICV-EUiA-, són tan limitatives i irracionals que a la pràctica seran milers les famílies que no s’hi podran acollir, malgrat trobar-se en situacions desesperades de mancança d’habitatge. A més, el Conveni preveu que les famílies a les que es faciliti un d’aquests habitatges sols en podran gaudir durant dos anys, com a conseqüència de la darrera reforma de la llei d’arrendaments urbans que va aprovar el Partit Popular per afavorir als Bancs i Caixes que volen poder recuperar els habitatges que lloguin, tan bon punt vegin oportunitat de tornar-hi a especular.

És del tot imprescindible que la Generalitat de Catalunya impulsi un FONS SOCIAL CATALÀ D’HABITATGES, per atendre les necessitats de les desenes de milers de persones i famílies que a Catalunya han perdut el seu habitatge habitual i únic en el període entre 2007 i fins l’actualitat, o estan en risc de perdre’l, per raó d’insolvència, tant per impagament de hipoteques com de lloguers, un fons que sigui gestionat de forma descentralitzada pels Ajuntaments i amb la intervenció de les entitats socials del sector de l’habitatge, amb unes condicions més simples i que els facin accessibles a tothom que veritablement ho necessiti, sense tenir-se que subjectar a les condicions limitatives i injustes del RDL 27/2012, de 15 de novembre, de medidas urgentes para reforzar la protección a los deudores hipotecarios.

Atès que la Generalitat de Catalunya té competències exclusives en matèria d’habitatge i en serveis socials.

Per aquests motius, instem al Govern de la Generalitat de Catalunya a:

1. Constituir, en el termini màxim de dos mesos, i per mitjà de les disposicions i convenis que corresponguin en aplicació de les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria d’habitatge i serveis socials, un FONS SOCIAL CATALÀ D’HABITATGES.
2. Els habitatges del FONS SOCIAL CATALÀ D’HABITATGES estaran destinats, exclusivament, a cobrir les necessitats d’habitatge de les famílies i persones individuals que hagin perdut el seu habitatge habitual i únic en el període entre 2007 i l’actualitat, o estiguin en risc de perdre’l, per raó d’insolvència, tant per impagament de hipoteques com de lloguers, i no en disposin de cap altra adequat per a cobrir el seu dret a un habitatge digne, i que els seus ingressos personals, pel cas de persones que visquin soles, siguin inferiors a dues vegades l’IPREM, o els del conjunt de la unitat familiar siguin inferiors a quatre vegades l’IPREM.
3. El FONS SOCIAL CATALÀ D’HABITATGES es nodrirà:

• Dels habitatges que es situïn al territori de Catalunya i reuneixin condicions d’habitabilitat, que hagin estat transferits a la SAREB d’entitats nacionalitzades en virtut de l’article 48.1 del R.D. 1559/2012 de 15 de novembre, que estableix el règim jurídic de les societat de gestió d’actius.

• Dels habitatges propietat del FROB no incloses en el referit l’article 48.1 del R.D. 1559/2012 de 15 de novembre, que es situïn al territori de Catalunya i reuneixin condicions d’habitabilitat.

• Els habitatges desocupats, que siguin titularitat de les administracions públiques catalanes o de les empreses que en depenen, reuneixin condicions d’habitabilitat i no estiguin ja en procés adjudicades o en procés d’adjudicació.

3. Els habitatges que integrin el FONS SOCIAL CATALÀ D’HABITATGES es regiran pel previst en la legislació catalana pels parcs públics d’habitatge en règim de lloguer, i aquest serà per un mínim de cinc anys.
4. L'import del lloguer mensual d’arrendament es fixarà reglamentàriament, sempre per sota dels preus de mercat, adaptat a la capacitat econòmica real del arrendatari i del seu nucli familiar, de forma que en cap cas no sigui superior al 30% dels ingressos mensuals del arrendatari individual, ni al 20 % dels ingressos del nucli familiar. En els casos d’insolvència total o d’ingressos personals o familiars inferiors a 450 €, el lloguer serà cobert pels fons d’ajuda al lloguer social que corresponguin.
5. La gestió dels habitatges adscrits al FONS SOCIAL CATALÀ D’HABITATGES, serà encomanada als Ajuntaments i a les entitats socials i assistencial especialitzades en l’àmbit del dret a l’habitatge.
6. La Generalitat i els Ajuntaments, en exercici de les seves competències en matèria d’habitatge, urbanisme i d’habitabilitat i previs els plans d’inspecció corresponents, establiran els requeriments necessaris per tal que les entitats –públiques o privades- titulars d’habitatges buits que no reuneixin les condicions mínimes d’habitabilitat vigents a Catalunya, realitzin les inversions necessàries per que les assoleixin i es puguin integrar en el FONS SOCIAL CATALÀ D’HABITATGES.

Salt, Març de 2013

Francesc Martínez López

En representació d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa

Avui 19J sortirem al carrer, avui i tants cops com sigui necessari

Copiat lletra per lletra de 

http://joanoloriz.blogspot.com.es

Ens trobarem al carrer per a deixar clar que són uns mentiders, que el PP va guanyar les eleccions mentint, que ha fet tot el contrari del que es va comprometre amb els electors. Aprofiten la crisi i la seva majoria absoluta per ensorrar el país, per a destruir els drets de les treballadores i els treballadors. Són arrogants, corruptes i mentiders.

Ara més que mai cal sortir al carrer, no poden fer de la passivitat virtut i dir que els recolza la “majoria silenciosa” com deia Franco. Abans i ara el carrer és instrument de democràcia.

Serem els que serem, a molts encara els costa fer el pas però ens trobaran amb la mà oberta, no és moment de mirar l’adjectiu de cadascú, el que cal és el substantiu de defensar la democràcia dels que la tenen  segrestada, manipulant una majoria que el poble li ha donat per a defensar els revessos del comú, no d’uns pocs.

Aquesta tarda arreu de l’estat serem molts més dels que voldrien i sortirem tantes vegades com faci falta, per el nostre futur i el dels nostres fills. Fora corruptes, eleccions netes i ja!

Avui 17 de juny de 2012, una dona a mort a Salt víctima de la violència masclista, tot just fa dos anys, el 6 de juny de 2010, de l'última dona assassinada al nostre poble, en aquella ocasió l'Associació de Veïns de La Massana va fer un comunicat que avui, com llavors, fem nostre. Publiquem un extracte.

Volem que la seva família i els seus amics, sàpiguen que estem amb ells i elles, que en aquests moments de dol, de ràbia, d’impotència, de desolació, hi som.

Que cal sortir al carrer, que cada concentració, manifestació i acció contra la violència de genere, ens apropa més a que la societat sigui intolerant amb els que la practiquen o justifiquen.

Amb ells i amb totes les famílies que a Salt i arreu, han patit situacions com aquestes.

Estem amb vosaltres i no deixarem de fer-ho, fins que tots els homes entenguin que les dones no són seves, que no són coses, que són persones i no propietats, que no és poden maltractar, ni amenaçar, ni violar, ni matar.

Amb les que patiu qualsevol tipus de violència pel fet de ser dona, volem generar un moviment de dones i homes que aïlli a qualsevol persona que justifiqui, de qualsevol manera, l’ús de la violència contra les dones.

Dones i homes som iguals en drets, ni més ni menys.

Cridem ven fort, PROU VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES !!!

Concentració demà a les 12 del migdia a l'Ajuntament

La Plataforma dels d'Afectats per l'Hipoteca de Girona, la PAH, varen assistir al Ple del Parlament de control del Govern, convidades pel Grup parlamentari d'ICV-EUiA.
el diputat Jaume Bosch va interpel·lar al Conseller Puig sobre temes de seguretat, incloent la carrega policial del 23 d'abril a Salt, que va acabar amb 5 persones ferides i una família desnonada.
Gracies a la presencia de la PAH la veu de les afectades per la carrega policial és va sentir al Parlament i a dos de elles les van fer fora per contestar al Conseller des del públic.

http://www.youtube.com/watch?v=WWVYJ4TCuk8&feature=channel&list=UL

A l'enllaç podeu veure un vídeo molt interessant i descriptiu del que va passar.

CRÒNICA DEL DIA MÉS TRIST DE LA MEVA VIDA

Ahir dilluns, diada de Sant Jordi, a les vuit i mitja del matí, diverses persones de la PAH-GIRONA, “armades” amb samarretes verdes, anàvem apareixent des dels carrers que desemboquen a l’Ajuntament de Salt. 

 L’objectiu de la convocatòria era aturar el desnonament del Mohamed, la Salima i els seus dos bebès de 6 mesos i dos anys. Petons i somriures matiners d’un grup de persones compromesos amb la societat i molts afectats per la cruel situació actual d’unes lleis hipotecàries que ens maltracten,  unes lleis fetes o mantingudes pels darrers dos governs, el del PSOE i el del PP i per unes entitats bancàries sobreprotegides legalment que només busquen el màxim benefici i a qui no importa la manera d’aconseguir-lo. I la manera ara és negant un dels drets més bàsics, imprescindible per les persones: el dret a l’habitatge. Els vincles emocionals entre nosaltres cada vegada són més forts, de veritable amistat, en moltes ocasions. I és que defensem una causa legítima, justa, digna i moral. Això ens està aportant molta força interior i unió entre nosaltres.

A la porta de l’Ajuntament, les primeres fotos d’algun mitjà de comunicació matiner. N’eren pocs ahir perquè la majoria estaven atrafegats amb la Diada de Sant Jordi. Unes quantes explicacions sobre la ILP, la Iniciativa Legislativa Popular, mentre esperàvem que acabés d’arribar la gent. A la tarda volíem començar a recollir signatures aprofitant el formiguer de gent a les parades de llibres i roses. Com cada dia que ens reunim per fer defensa activa i pacífica de la ciutadania que està essent agredida, com ja he explicat, el primer que fem és repartir els “Stop desnonaments”, donar unes quantes indicacions sobre l’acció i situar-nos a lloc. L’hora programada pel desnonament era les 11:30 del matí però a les 9 ja érem davant de la porta del bloc de pisos del grup d’edificis Sant Jaume, situat al davant mateix de l’Ajuntament. Es tracta d’uns pisos molt humils, la majoria d’ells habitats per persones d’origen marroquí.

El Mohamed es va hipotecar el 2003. Va comprar el seu piset de 65 m2 per 145.000€. Ara es veu que els venen a 30.000€, va comentar un dels companys. I altres  preguntàvem com és possible que es permetés l’especulació tan bèstia i descarada amb una necessitat bàsica. Com ja havíem quedat, el Mohamed va pujar amb la seva família al pis. Li vaig dir que estigués tranquil, que creia que no es duria a terme el desallotjament perquè tenen canalla petita i no és possible que els deixin al carrer. M'equivocava. Mentrestant a la porta de casa seva la gent de la PAH cantavem consignes, xerrant i fent temps.

Les moltes accions que hem organitzat a comarques gironines i arreu de Catalunya sempre han estat pacífiques. No poden dir de la nostra organització que promoguem la violència. No els hem donat al govern ni un bri d’excusa per poder actuar amb violència policial. Però després del darrer desnonament aturat a Girona, el del Rómulo i els seus quatre fills, on van aparèixer tres furgonetes dels antiavalots, la veritat és que estava preocupada i, com per desgràcia varem poder viure a les nostres carns, amb raó.

L’hora de la cruel cita judicial s’aproximava. Cada cop cantàvem més alt: “Gent sense casa, cases sense gent, no s’entén”... “A tu, a tu, a tu també t’afecta”... “La dació és la solució”... “De casa d’en Mohamed i la Salima no ens mouran”... La comitiva judicial, amb un representant de BANKIA, va arribar puntual. 

Els hi varem oferir diàleg i una rosa. 

Els varem explicar que els nens eren al pis. Però tinc la impressió que la decisió ja estava presa. No atenien a cap raó, ni al sentit comú que sembla que els governs tampoc defensen. 

Se’ns va avisar que intervindria la policia. Ens vam apinyar al davant de la porta del bloc. Van arribar diverses furgonetes dels antiavalots, crec que eren sis. Del seu interior en van sortir uns individus que més que persones semblen robots vestits de dalt a baix amb plàstic dur fosc. Es col·loquen formant tres fileres pocs metres al davant de la vuitantena de persones que ens abracem. 

No m’ho podia creure, els Mossos d’Esquadra, la policia dels meu país que tan estimo, a les ordres dels interessos del banc i a punt d’intervenir. El cap del mossos dóna l’ordre i ens rodegen i ens comencen a estibar. Nosaltres teníem la consigna d’agafar-nos fort, que ens haguessin de treure a pes i en cap cas fer gestos violents. Els mossos van arrencant a la gent de la PAH i la situen a un lateral del carrer, custodiada per dues fileres de mossos més. Ens arrosseguen i ens estiren sense miraments. 

Alguns dels mossos van treure les porres, personalment en vaig poder veure quatre que ho van fer. Sento que la gent comenta a cridar molt fort. Diferent com fins al moment. M’agafen i em tiren al terra. M’arrosseguen per les cames dos mossos. Venen dos mossos més i m’agafen pels braços. Jo no presento cap mena de resistència, només em deixo portar a pes. No em moc ni faig força. 

Quan ja estic allunyada de la porta, m’agafen per l’espatlla i m’incorporen. Em deixen anar. Però un d’ells em dona dos cops de porra. Un a la mà esquerra i l’altre a la cama esquerra. Caic al terra. Els mossos em tornem a agafar i em situen amb la resta de companys. Em tornen a arrossegar sense miraments. Em quedo al terra plorant. 

Criden que en Ramon està ferit. desconcertada m’aixeco. Veig la comitiva judicial que entra al pis. No ens permeten que cap de nosaltres acompanyem a la família. Impotència. Desesperació. Dignitat davant de tanta estupidesa. El món està ben girat, penso. 

Em quedo al davant dels mossos que s’han col·locat en formació per impedir-nos el pas. Els hi dic: "Avui quan torneu a casa, els hi direu als vostres fills que us heu guanyat el sou fent fora a gent de casa seva?". 

Dues ambulàncies no triguen en arribar. Atenen a diverses persones. Ahir en varem comptar  cinc almenys. La mà se m’ha inflat molt i també em posen una fèrula per immobilitzar-la dins d’una ambulància. Quan surto, la comitiva judicial ha marxat i ha fet fora a la família. No m’ho puc creure. 

Truco al Mohamed. Em diu que està amb la Salima i els nens al parc que hi ha quatre carrers més enllà. Els anem a cercar. Ens hi acompanya una periodista. En Mohamed ens troba a mig camí i parlem on podran passar el dia i dormir la nit següent. Ens diuen que una persona de Serveis Socials de l’Ajuntament s’ha personat al pis preguntant on eren els nens. El Mohamed està molt preocupat per si els treuen als nens i ha trucat a un familiar d’una altra ciutat perquè estiguin un dies allà  i no els puguin trobar. No confia gens en les persones amb qui ha tractat de Serveis Socials: fa uns dies ens va explicar que l’havien amenaçat de treure-li el PIRMI.

Cap a les dues de la tarda, la gent ha anat marxant cap a casa seva. Hem quedat a les quatre de la tarda al bar de davant de la Generalitat per parlar sobre el que caldrà fer. A més, via xarxes socials, ha corregut com la pólvora tot el que ha passat i s’ha convocat una concentració espontània a les sis de la tarda. Varem decidir trobar-nos avui dimarts per aplegar la informació i presentar una demanda per agressió contra la policia autonòmica catalana. Una agressió que des de la PAH-GIRONA valorem com injustificada i completament desproporcionada.

El Sant Jordi més trist de la meva vida... de fet aquesta és la crònica del dia més trist de la meva vida. Digueu-me ingènua si voleu, però jo pensava que la policia hi era per defensar a la ciutadania i ahir va passar tot el contrari a la porta d'un edifici de Satl i dins del pis que mai va ser del Mohamed i la Salima

Marta Afuera i Pons
Membre de la PAH-GIRONA

ICV-EUiA de Girona vol fer una profunda reforma fiscal

Foto: JOAN TRILLAS.

El candidat de la formació ecosocialista a Girona, Marc Vidal, va presentar ahir una llista, segons va dir, fortament compromesa amb la societat

Marc Vidal, cap de llista de la candidatura d'ICV-EUiA a Girona, a les eleccions generals del 20 de novembre, es presenta amb el compromís clar i definit de donar veu a la societat, recollir les seves inquietuds i, també, amb un objectiu molt clar que consisteix a impulsar una important i profunda reforma fiscal. Marc Vidal, que ahir va presentar la candidatura, també va voler posar en relleu que el projecte de la formació ecosocialista està integrat per persones del carrer, gent treballadora que també ha estat afectada per la crisi. Vidal va destacar que és possible un altre tipus de política que no exigeixi les sagnants retallades: “Cal impulsar un canvi de rumb urgentment, una reforma que eviti que les grans societats acabin pagant menys impostos que els petits empresaris”, va remarcar Vidal, ahir a la tarda, als Jardins d'Infància de Girona. Un marc escollit molt proper al refugi antiaeri.

La llista d'ICV-EUiA, que ahir va tenir el suport de la presència de Joan Boada, inclou la mestra de Sils (Selva) i membre de la Comissió Nacional d'EUiA, Maria Cristina Simó, i la regidora d'ICV a Girona Núria Terés. ICV, en les eleccions passades va perdre 4.500 vots i no va treure representació a Girona.

ICV-EUiA de Girona vol fer una profunda reforma fiscal